dilluns, 10 de novembre de 2014


Benvolguts veïns:

Ahir, després de les primeres valoracions dels resultats de la consulta; no se si va ser la Carme Forcadell o la Muriel Casals, va afirmar més o menys això: gaudim unes hores de la festa però posem-nos a treballar de seguida, això no s’ha acabat.
Doncs bé, sabuts els resultats i vista la reacció de la premsa mundial, passada l’eufòria dels moments viscuts;  m’ha vingut al cap una anècdota entranyable, viscuda ahir cap a mig matí.

En una de les múltiples entrades i sortides d’on teníem instal·lades les meses de la consulta ( ahir ens vàrem haver de multiplicar perquè a banda de la consulta teníem una competició esportiva, la Gincana Derbycross,  que varen organitzar els joves  amb un gran èxit; hi havia també l’Aplec de santa Caterina d’Espasens), com dic, en una de les moltes entrades i sortides, em vaig trobar amb en Narcís i la seva filla que anaven a dipositar el seu vot.
Aquest fet no tindria més transcendència si no fos per què en Narcís te 102 anys!!! Al veure’l em va embargar una emoció especial. M’hi vaig acostar i li vaig preguntar;  que us en sembla de tot això Narcís? I ell amb el cap ben clar i amb uns ulls brillants de felicitat, em va dir: No m’hagués pensat mai poder viure aquest dia! Espero que tot això serveixi de veritat, no deixeu que quedi en un no res!

Doncs per tota la gent que ens ha precedit en aquesta lluita i perquè el desig d’en Narcís que n’ha vist de tots colors i sigui una realitat ben aviat, ara no podem fallar. Ho tenim a tocar i només depèn de nosaltres!

Som-hi doncs!

Salut
J.Estarriola