dimecres, 5 de desembre del 2012

Benvolguts veïns:
   
          Avui no us parlaré ni d'obres ni de res del municipi. Ja us en parlaré més endavant.
          Avui em sento estrany. Em sento a mig camí entre emprenyat i dolgut; fins i tot decebut.
          Decebut al constatar que l'entesa amb el govern d'Espanya, sigui quin sigui, és impossible. Ja no es pot parlar d'incomprensions, no; cal parlar sense embuts d'atacs sistemàtics, perfectament planificats en contra del nostre País.
          Em refereixo, és clar, al decret del ministre Wert. Prop de quaranta anys d'un sistema educatiu, amb la immersió lingüistica com a eix, llençats. Un sistema educatiu que ha estat un èxit per a la cohesió social de Catalunya i que ha garantit que tots els nens i nenes escolaritzats acabin l'ensenyament bàsic dominant perfectament les dues llengües. Ara el volen, literalment, liquidar relegant al català com una assignatura de tercera.
           Mirem al carrer. Coneixeu algú que no sàpiga parlar castellà? ( que no sàpiga parlar català en conec uns quants) Algú te dificultats per veure, per exemple, pel·licules en castellà? O algú no trova canals de TV, de ràdio o premsa en castellà? I a la administració i al comerç, a algú no se l'atent si parla en castellà?... Doncs, de que estem parlant? Per què han de sortir ara amb problemes inexistents... a menys que no persegueixin algun objectiu concret i inconfessable.
           Acabem de celebrar unes eleccions que han posat de manifest que el sobiranisme creix i a més és transversal. Es va veure a la manifestació de l'onze de setembre i s'ha comprovat amb la nova composició del Parlament. Com es pot combatre això, es deuen preguntar. Doncs dividint a la societat amb un tema sensible; la llengüa. Vet'ho aquí.
            Jo no vull una escola dividida que separi els nens i les nenes per motius de llengüa. No vull una escola dividida amb catalanoparlants i castellanoparlants.
             No ho hauria de voler ningú.
             Diguem no!
             Som un sol poble!

Joan Estarriola