El bloc de l'alcalde

Benvolguts veïns;

Les vacances s’han acabat. Us puc ben assegurar que les hem aprofitat moltíssim.

Diuen que quan un comença a tenir ganes de reincorporar-se a la feina, vol dir que les vacances han fet profit. Aquest és el meu cas. He tingut temps de descansar i de rumiar molt i em reincorporo carregat d’idees que vull transmetre als  companys de l’equip de govern.

Avui farem la primera reunió post vacances i posarem sobre la taula totes les idees i propostes en comú per encarar, amb garanties,  aquest  final d’exercici  que està resultant  tant complicat.  Ara, però, com que encara tinc fresques les vacances,   permeteu-me, si us plau,  que us en comenti uns detalls.  

Aquest any hem fet una volta per Castella – Lleó. Hem visitat una zona d’Espanya que desconeixia i m’ha agradat molt. Hem menjat extraordinàriament bé. Hem visitat  zones que tenen un vi boníssim,  hem pogut gaudir d’uns paisatges molt diferents dels que tenim aquí i ens hem trobat una gent extraordinàriament amable i agradable.  Tot plegat fantàstic!. Amb ganes de tornar-hi, vaja.

Deixant això de banda, hem pogut constatar, també, els disbarats que s’hi han fet  i que s’hi continuen fent. Hem vist aeroports sense avions ( en el Teruel  n’hi havia un però va resultar ser una maqueta); vàrem aparcar el cotxe en un aparcament municipal a Àvila, un edifici de tres plantes, amb els seus ascensors, on hi havia, comptant-hi el meu,  tres cotxes aparcats. Hem constatat que les obres de l’AVE continuen a bon ritme i que es continuen convertint en autovies carreteres nacionals. Hem circulat per autovies (autovia de Castilla-León, autovia de la Plata..., ) minuts i minuts i més minuts sense trobar a ningú. Tot i que circular així és una delícia, què voleu que us digui; calia fer aquestes macro-inversions, justament allà? M’ho havien dit, però viure-ho en primera persona resulta sorprenent.

Amb tot això,  no vull dir que no hi tinguin dret. Es clar que hi tenen dret. El tenen tot.  Ara bé, aquí també hi tenim dret i veient tot allò em va venir al cap el port de BCN, la N II, per no parlar de coses més casolanes com el desdoblament de la carretera de Girona a Olot en el tram de Cornellà a Besalú i la variant d’Olot, per posar només dos exemples propers que multipliquen el trànsit de vehicles  per deu o per vint respecte al de moltes autovies castellanes. Dubto sincerament que tot això sigui producte de la casualitat o de polítics ineptes i no obeeixi  a interessos, diguem-ne,  més o menys  inconfessables...

Un darrer apunt. He dit abans que hem trobat gent molt amable i molt agradable; és veritat. Però si hi heu d’anar de viatge, heu de saber que hi ha dos temes que no es poden tocar. Son tabú; son la immersió lingüística i el dret a decidir. Quan es toquen aquests temes, la gent es transforma i en general no ho entenen, i de continuar amb el tema es podria acabar malament. Els arguments?...Doncs els de sempre:  “Que si tenim un idioma comú perquè hem d’obligar als nens a aprendre’n un altre que no serveix per gaire res”, “ Que l’escola i la immersió lingüística son una fàbrica d’independentistes”,” Que ens han  menjat el “coco”, “Que la consulta va contra la constitució”, “ Que la sobirania recau en tot el poble espanyol i per tant la consulta s’hauria de fer a tot Espanya”;  etc, etc. No va servir de res explicar-los que  un servidor va cursar els estudis en castellà que tenia una assignatura que es deia “ Formación del espiritu nacional” i que em vaig fer un fart de cantar “el caralsol” i per tant l’escola no hi té res a veure en el que està passant a Catalunya. Tampoc va servir  de res apel·lar a la democràcia; no, tot això és igual davant de l’argument de “la constitución”. Davant la constitución, res te importància. Us asseguro que ens  va resultar dificilíssim, per no dir impossible, intentar argumentar  res. Realment, qui s’ha cuidat de crear aquesta ambient, ho ha fet molt bé i potser nosaltres actuaríem igual si se’ns bombardegés,  dia sí, dia també, amb els mateixos arguments.

Crec  sincerament  que s’ha arribat en un punt de no retorn i només ens en podem sortir separant-nos i iniciar un camí tot sols;  i m’agradaria que fóssim capaços de fer-ho ràpid. Estic segur que ens passaria com aquella parella que  desprès d’anys de mala convivència decideix divorciar-se i s’adonen com al cap d’un temps tenen  més bona relació de la que tenien quan vivien junts.  I sincerament, per a moltíssimes raons, voldria tenir bona relació amb els espanyols.

En fi,  ja veieu que les vacances han donat per a molt.

I ara prou. Ara a treballar.

Fins una nova entrada.

Salut

Joan Estarriola i Vilardell