El bloc de l'alcalde

Benvolguts veïns:
Em temo que aquesta entrada serà llarga. Les qüestions més ideològiques cal matisar-les amb cura.

Aquesta setmana han passat dues coses que m'han trasbalsat; fins i tot han fet que em costés agafar el son. Una ha estat la votació, en el darrer Ple del nou impost que ens imposa la Generalitat, sobre el rebut de l'aigua; i l'altre el debat sobre el copagament del transport escolar al Pla de l'Estany que es va celebrar el passat dimecres, en el Consell d'Alcaldes.
Començaré per aquest darrer.

Les institucions han engegat plans d'ajustament pressupostaris, plans que al final es tradueixen en les famoses retallades. Retallades que suposen menys diners pels mateixos serveis i que a la vegada representen més aportacions per part dels ciutadans. D'aquí n'ha sortit un nou concepte: el copagament.

En aquest sentit, en el darrer ple del Consell d'Alcaldes es va aprovar el copagament del transport escolar a la comarca. Personalment no hi vaig votar a favor perquè,  el nostre grup, considerem que representa un greuge comparatiu per la gent que viu a les masies i en les zones rurals.

Els arguments que vaig utilitzar, anaven encarats a la defensa de l'equilibri territorial i al fet de facilitar, en la major mesura possible, la vida en un entorn rural. Fer veure la injustícia que representa aquest copagament perquè grava, sense matisos a diferència d'altres, únicament a una part de la població; la rural. Finalment, vaig exposar que a Fontcoberta preferim un model de poble on la zona rural sigui habitada per gent que hi visqui tot l'any, ben integrada i, si pot ser, amb criatures; tot això, preferiblement i sense generalitzar, enfront de tenir una zona rural només amb segones residències.

El copagament es va aprovar per majoria i representarà, amb números rodons, uns 280€ anuals per famiília, més uns 160€ per cadascun dels altres germans.

Repeteixo, es va aprovar sense el vot favorable de Fontcoberta.

Pel que fa a l'altre cas; en el darrer ple de l'Ajuntament, es va portar a aprovació el nou cànon de l'aigua i l'aplicació del decret de la Generalitat que regula aquest nou impost. Un impost d'obligat compliment, publicat al DOGC el passat mes de març. Aquest decret converteix les empreses distribuidores en "recaptadors", de manera que hauran de liquidar directament a la Generalitat; no solament la part de la factura domèstica de cadascú, si no la part que gastàvem les dependències municipals, que fins ara eren a cost cero i, fins i tot, la part que no passa pels comptadors, és a dir, l'aigua que s'ha perdut pel camí.

Aquest nou impost, que ens imposa la Generalitat, servirà per pagar el deute de l'ACA; (pràcticament en fallida, es digui el que es vulgui però aquesta és la realitat) i representarà un augment global a la factura mensual, de entre un 6 i un 12%, depenent del tram.

Doncs bé, tot i que estem intentant negociar la partida corresponent a l'aigua no facturada, i sense tenir la certesa de poder rebaixar-ne el cost, es va portar al ple per a la seva aprovació. No podíem perdre més temps; ens hi jugàvem que ens vingués tot el cost de cop, amb efectes retroactius. La perplexitat va arribar a l'hora de la votació; es va aprovar, únicament, amb els vots de l'equip de govern perquè l'oposició hi va votar en contra.

Vull recordar que a la Generalitat hi governa el mateix grup que està a la oposició a Fontcoberta. Com es menja, doncs que d'una banda el mateix grup que ens hi obliga per un costat, per l'altre hi vota en contra? I no és la primera vegada que passa. En un augment de la taxa d'escombraries, el Consell Comarcal, ens proposava, als pobles del Pla, un augment mitjà del  5%. Nosaltres, a Fontcoberta, varem presentar un augment molt inferior a aquesta mitjana; l'1.8%, i tornà va passar el mateix; el mateix grup que ens ho exigeix al Consell, ho vota en contra a casa.

Em sap greu perquè s'estan reproduint els tics dels polítics "professionals", dels que surten a TV; allò tant galdós de tu votes blanc, doncs jo voto negre. Utilitzant sempre els mateixos arguments, uns arguments molt recurrents: "la situació econòmica actual no permet apujar els impostos..."(?) En fi, com si la cosa no anés amb ells. Com se'n diu d'aquesta manera d'actuar?... Enredar la troca?... Confondre a la gent?... Fer demagògia, pot ser? Que se jo!

Segur que aquesta praxis molt responsable no és. I ben segur que no ajuda gens a guanyar confiança i a construir ponts de col·laboració, tant necessaris en aquests moments de tantes dificultats.

Salut

Joan Estarriola i Vilardell