El bloc de l'alcalde

Benvolguts veïns;

Normalment les entrades que faig en aquest blog son de caire informatiu o per a respondre dubtes sobre l’acció de govern. Permeteu-me que la d’avui sigui diferent.

Ahir va ser un dia especial i ple d’emocions!

Ahir vaig tenir l’honor,  en nom dels veïns de Fontcoberta, d’acompanyar al nostre President, juntament amb quatre-cents alcaldes  més de tot el País  quan va anar a declarar davant del TSJC. I ho vaig fer convençut del disbarat que s’està fent al jutjar un President que no ha fet res més que escoltar i intentar donar veu als seus conciutadans;  tractat com un delinqüent per defensar la democràcia.

El mati però va començar a la Plaça de la Font en l’homenatge que com cada any, vàrem  fer al nostre President màrtir, el President Lluís Companys. Enguany de manera especial perquè commemoràvem el 75é aniversari del seu afusellament.

Val a dir que aquest homenatge ja fa quinze anys que, de manera senzilla i ininterrompuda, cada 15 d’octubre, una representació dels càrrecs electes de la comarca realitzem davant del monument que Fontcoberta li va dedicar, a la plaça de la Font.

Aquest any però, ha tingut un acte més. A les set de la tarda, a la nova biblioteca municipal, es va fer un col·loqui per parlar de la figura d’en Lluís Companys contextualitzat  dins de Catalunya, d’Espanya i d’ Europa, els fets que varen succeir en la seva època  i les repercussions a la nostra comarca.

El col·loqui va anar a càrrec de dos reputats historiadors locals; en Pere Bosch de Banyoles i en Genís Bernosell de Fontcoberta. L’acte que el va moderar el comunicador en Jordi Xena, també de Fontcoberta, va ser seguit per una vintena de persones que vàrem poder viure uns fets del nostre passat recent local.
L’acte es va acabar amb una intervenció d’en Joan Olivas, cronista oficiós de Banyoles que es trobava en mig del públic. En Joan va explicar la seva vivència personal quan es va assabentar, sent ell un adolescent,  de l’afusellament  del president Companys  i va llegir un poema de Josep Carner que li va dedicar des de l’exili i la darrera carta que el President va escriure.  En definitiva, una cloenda carregada d’emoció que ens va posar a tots un nus a la gola.

Desprès de les explicacions i del debat, les conclusions que en vàrem treure, respecte a  les relacions de Catalunya amb l’estat espanyol, les reflectia un titular d’un diari ahir mateix; és ben trist però és la realitat: “75 anys i cap lliçó apresa!”

Salut

J.Estarriola